Fes despertar les teves ganes de caminar al Pla de l’Estany!
La sisena cursa de muntanya organitzada pel Club Natació Banyoles (CNB) va tenir lloc el diumenge 7 de maig de 2017 per corriols i pistes forestals de Banyoles i Porqueres amb una participació aproximada d’uns 170 esportistes. Com sol ser habitual, es va dividir la cursa en dos recorreguts aptes per a tots els nivells: la de 13 quilòmetres, amb 350 metres de desnivell positiu, ideal per aquells que es volen iniciar en aquest tipus de proves; i la mitja marató de muntanya de 21 quilòmetres, amb 727 metres de desnivell positiu, més exigent i que reclamava un bon entrenament previ.
La cursa major és una experiència intensa i de sensacions plaents per als atletes. S’inicia des del Club Natació i es voreja l’Estany durant les primeres suors. Un tram de pista relaxant es converteix en el rebedor de la pujada a Sant Patllari, d’uns cinc quilòmetres. Mentre els uns pugen, ja n’hi ha que baixen, com si fossin les escales mecàniques d’uns grans magatzems. Durant el descens, si s’alça la mirada, és fàcil identificar els qui s’ho han pres amb un excés d’energia perquè ja tenen els genolls pelats… Plàtans i aigua per recuperar forces, i sant tornem-hi!
Un cop a baix és quan els participants se solen adonar que el viaró que els ha acompanyat mentre baixaven era magnífic. El Puig de les Gitanes és el següent obstacle a superar, amb sorpresa inclosa, ja que es resisteix més del que sembla. Al fons ja s’albira el Puig Clarà, que cal enfilar amb serenor i reservant forces. El descens és cosa a part: si no es coneix, és fàcil veure’s saltant com una cabra o arrossegant el cul per terra. Només queda l’ascensió a Sant Martirià. El problema és que els quilòmetres acumulats ja són prop de 19… En aquest punt s’agraeix enormement haver economitzat energies. Per acabar, una volta a l’Estany que els esportistes fàcilment tradueixen com una volta d’honor.
A la meta, els retrobaments i els comentaris sobre la cursa dinamitzen tots i cadascun dels àpats de recuperació. El que compte són les sensacions. Els “com t’has trobat?” s’imposen per golejada als “quin temps has fet?”. I a pensar en l’any vinent, perquè de curses de muntanya com les de Banyoles, que travessen paratges idíl·lics, n’hi ha ben poques. Els uns tornaran a plantejar-se-la com una lluita èpica contra si mateixos, i els altres com un desafiament personal amb molta menys exigència: només la justa i necessària.
Per a tots ells, felicitats.
Related posts
